Encara que sembli que la primavera no vulgui arribar, el rellotge biològic dels animals no s’atura. Comença ja l’època de cria i des del COFIB volem comentar alguns problemes molt habituals relacionats amb aquesta interessant temporada. Centrant-nos en les aus i per norma general, el fet de veure un pollet a terra dels nostres parcs o boscos no vol dir que necessiti sempre de la nostra ajuda. Abans d’intervenir hem d’observar la situació; en molts casos si ens quedem observant aquest pollet a una certa distància veurem com els seus pares s’encarreguen d’ells, simplement és que la nostra presència dificulta la seva alimentació. La gran majoria de pollets que estan pel sòl no són orfes, sinó volanders, és a dir, aus que no volen bé, però són àgils per saltar i enfilar-se als arbres. Únicament hem de recollir aquelles criatures que cauen del niu abans d’hora, normalment per un accident, vent, un cop de calor, etc.
Fins i tot hi ha casos d’aus nidífugas, és a dir, que abandonen el niu abans de poder volar com els ànecs o les perdius, que, encara que no vegem als seus progenitors en les rodalies no hem de pensar que els han abandonat. Normalment serà la nostra presència el que els ha espantat i al marxar del lloc s’encarreguessin de la seva criança perfectament.
Hi ha un cas en el qual si o si s’ha d’actuar imperativament i és en el cas dels falciots (A. apus). Aquestes aus, per la seva biologia, mai toquen el terra i si les veiem en ell necessiten la nostra ajuda. Si no estan lesionats o són massa petits, s’han de dipositar sobre el palmell de la mà, en un lloc elevat i obert, i ells sortiran volant, mai llançar ja que els podem lesionar. En cas de tractar-se d’exemplars adults ferits o de cries s’han de dur a COFIB o posar-se en contacte amb ell.
Per tant, no s’ha de retirar cap pollet orfe de la natura sinó s’està 100% segur d’això i en cas de qualsevol dubte des del COFIB aconsellem que us poseu en contacte amb nosaltres abans d’intervenir en aquests casos. Si tenim la certesa d’haver d’intervenir s’han de dipositar en caixes de cartró i tenir molta cura amb que no es danyin les seves valuoses plomes. Se li pot donar aigua mullant-nos un dit i deixant caure una goteta d’aigua al pic evitant que les gotes li entrin pels orificis nasals, i sobretot recordar que, la llet, el pa o les galetes no són un aliment adequat per a les cries d’aus.
